Sobre l'energia solar (problemes a Corea, setembre de 2020)
Actualment, molts programes estan censurats significativament o mal dibuixats per al llançament de televisió. Quan surten les versions de suports domèstics, no són censurades i, en alguns casos, es redibuixen en determinades àrees.
Part d'això és, per descomptat, la pressa per llançar, però quan surten els BluRays / DVD, aquests són alguns dels principals punts de venda dels programes per atraure els espectadors anteriors.
És alguna cosa exclusiu de l'anime i el seu mercat? No he vist res semblant als mitjans occidentals
2- Sí, es va refer tota l’escena.
- 9 Bé, aquí hi ha dues coses diferents. Un és la censura (Tokyo Ghoul) i l’altre és la incapacitat absoluta de Shaft per fer les coses bé la primera vegada (Mekakucity Actors). No crec que la censura sigui particularment exclusiva de l'anime, però sens dubte hi ha alguna cosa a dir sobre els enormes canvis que alguns estudis fan entre els llançaments de televisió i BD (Shaft foremost entre ells). Diria que això ho permet el fet que els vostres animadors puguin tornar a dibuixar escenes més endavant, mentre que no podeu recuperar el vostre elenc d’actors per tornar a rodar una escena fallida. Probablement escriuré una resposta més endavant.
Tens raó en què es tracta d’una pressa de temps durant l’emissió inicial de la sèrie. El Crystal Sailor Moon El lloc web Failures manté un registre de les captures de pantalla inicials de Toei amb les seves revisions Blu-Ray. Toei es quedava enrere des del principi (originalment ho va anunciar Crystal Sailor Moon començaria a l’estiu del 2013, però la data de llançament es va retrocedir dues vegades: a principis del 2014, i finalment va començar a emetre’s al juliol del 2014).
Antigament, l’anime es feia amb cel pintats a mà, de manera que, per descomptat, les companyies productores tenien cura de pintar cadascuna de les maneres en què la volien la primera vegada. Avui en dia, la majoria d’anime es fabriquen amb CG, de manera que la idea de treure alguna cosa en brut fins a la data límit i després tornar-la i modificar-la més tard només ha sorgit recentment (un altre canvi de producció és que l’anime ara no està animat en gran mesura pels animadors japonesos al Japó) ; sovint està animat per coreans a Corea del Sud. Una altra és que l'anime és menys rendible a Japó que abans, de manera que abans no era habitual tallar les cantonades de manera més visible per reduir els costos). Crystal Sailor Moon no es va considerar prou rendible per a la transmissió de televisió (de fet, els seus espectadors han caigut dràsticament [una caiguda del 70%] respecte al nombre d'espectadors del primer episodi). Aquest podria ser un altre factor en la decisió de Toei de reduir la qualitat de les obres d’art per als episodis posteriors de la tirada inicial i, per tant, donar-se més temps per retocar-la després.
Estic d'acord amb vosaltres que aquesta no és una pràctica habitual als mitjans occidentals. Els espectadors de dibuixos animats nord-americans són molt particulars sobre la qualitat. El meu amic per al qual és animador de fotogrames clau Els Simpsons em va dir que hi ha un animador que té tota la feina només animar els moviments de la boca, perquè si el moviment de la boca no coincideix perfectament amb les paraules de l’actor de veu, els fans generalment consideren que no poden suspendre la incredulitat. Per contra, l'anime en japonès no sempre es molesta a enregistrar les veus dels actors de veu abans d'animar, ja que als fanàtics japonesos no els importa si els moviments de la boca coincideixin exactament. Els acords d’anime en anglès poden sonar estranys precisament perquè el traductor de guions, en lloc d’escollir la traducció a l’anglès que soni més natural per a la frase original, sovint tria el que creu que pot dir l’actor de veu nord-americà que coincideixi amb els moviments animats de la boca. Els actors de veu de dub intenten que les seves síl·labes coincideixin el més a prop possible, fins i tot fins al punt que la frase soni antinatural en anglès. El motiu és que els espectadors nord-americans estan acostumats a veure moviments de boca com a dins Els Simpsons i pel·lícules de Disney perfectament alineades. En aquesta línia, si una companyia occidental publicés una historieta que no era d’alta qualitat al principi, seria molt mal rebuda i mal revisada, es podria cancel·lar bruscament l’espectacle i no podrien fer-ne tants diners.
1- També hi ha problemes relacionats amb la feina per episodis o parts d’episodis que es subcontracten per intentar estalviar diners / accelerar la producció, que es retocaran més tard un cop s’hagi acabat el temps de la transmissió original.
