A l'anime, principalment a l'ep2, quan Kirino va arribar per primera vegada a Akihabara, em vaig adonar que molts dels noms de marca o cartellera van ser alterats, ���������������/Liberty es va canviar a ���������������/wabaty, ������������/Takarada a ���������/Takada, ��������������� a ���������������, Laox a Taox, Labi a Labla, Gee! a Guu!, McDonald's a McDoneld's etc.
Em pregunto per què van fer aquests canvis. Podrien haver mantingut tota la marca i la cartellera igual que a la vida real, però, en canvi, van fer tants canvis subtils (mentre que la cafeteria de la neteja roman pràcticament intacta).
Atès que molts d'aquests ous de Pasqua es col·loquen en una posició molt òbvia, i animar un fons tan complicat requereix un gran esforç. Realment no crec que siguin purament l'animador que es diverteixi. Hi ha algun altre motiu? Us agraden els drets d'autor o la publicitat?
P.S. Estic demanant el meu assaig, així que si us plau, pensa-hi
P.P.S. imatge recuperada d’aquest lloc web.
P.P.P.S. no dubteu a deixar qualsevol altra idea al respecte
2- És possible que vulgueu llegir amb marques comercials en pel·lícules Pot ser que no sigui una resposta directa, però està molt relacionat.
- @Dimitrimx això és definitivament una cosa que hauria de tenir en compte, gràcies!
TV Tropes té una pàgina sencera dedicada a aquest fenomen: Producte amb nom Bland.
La substitució de les marques és un fenomen bastant habitual als mitjans de comunicació. Com menciona Dimitri mx, això es deu probablement a que els estudis volen evitar l'ús de marques comercials per protegir-les. Per això, noms de paròdies com "WcDonalds" i "EcDonalds" són tan habituals en l'anime.
Toradora llança una pantalla paral·lela a aquesta pràctica:
De vegades, l'anime realment fa servir noms reals, si s'aconsegueix que la col·locació del producte es disposi adequadament entre bastidors. Per exemple, aquest va ser el cas de Pizza Hut in Code Geass. (Per tant, els memes "Pizza Hut admet la rebel·lió"). Per obtenir més informació, consulteu Hi ha hagut algun anime amb la col·locació real del producte?
Tot i això, fer els passos necessaris per organitzar formalment aquest tipus de coses requereix més esforç i comporta més risc, de manera que puc comprovar per què les produccions d’anime solen anar amb els noms de paròdies menys arriscats.
Per exemple, tingueu en compte High Score Girl. Aquest manga va tenir problemes legals perquè incloïa directament un munt de contingut de videojocs dels anys 90, tot i que el seu editor, Square Enix, va prendre mesures per obtenir el consentiment formal per a l’ús dels personatges dels jocs de les diverses empreses. El 2014, SNK Playmore va llançar una reclamació per violació de la propietat intel·lectual contra Square Enix a causa d’aquest manga, que va provocar la retirada de tots els volums i publicacions digitals del manga. Va passar aproximadament un any fins que les dues parts van arribar a un acord i es va retirar la demanda.
Aquest cas tenia més a veure amb els drets d'autor que amb la marca comercial, però no deixa de ser un bon exemple del tipus de problemes que poden sorgir si no teniu prou cura amb la gestió de la propietat intel·lectual d'altres. High Score Girl però, realment va incloure moltes coses, de manera que es tractava d’un cas particularment complex. Com a referència, aquí teniu l'avís de copyright al volum 1 del manga:
Molts...
3- Això és increïble! Però també em va fer pensar: si un anime conté un nom anodí i un nom real al mateix temps, vol dir que el nom real indica (o és molt probable) una associació entre el producte i l'anime?
- Probablement, o bé es burlen de la pràctica com a Toradora. Hi ha una instància així?
- @ConMan Sí, just a Oreimo: el Cure Maid Cafe. La cartellera no va fer canvis en la marca i el fulletó utilitza la ubicació real de Cure Maid Cafe.
